Canvis químics del quars després de la calefacció

El quars experimenta una sèrie de canvis químics durant el procés de calefacció, inclosos principalment transicions en fase mineral, reaccions d’oxidació, deshidratació i fenòmens de pèrdua de pes. A continuació es mostra el procés específic de canvi químic:

1. Transició de fase mineral
La sorra de quars experimenta una transició en fase mineral a temperatures altes, transferint -se de la fase de quars alfa a la fase de quars beta. La fase de quars alfa es transformarà en la fase de quars beta per sobre dels 573 graus i la fase beta de quars té una estabilitat més alta. Per tant, a temperatures altes, la sorra de quars mostrarà la forma de la fase de quars beta.

2. Reacció d'oxidació
2.1 Reacció entre sorra de quars i oxigen
En condicions d’alta temperatura, la sorra de quars reacciona amb l’oxigen a l’aire per produir diòxid de silici. Aquesta reacció és una reacció exotèrmica que pot produir temperatures elevades i flames brillants.

2,2 Reacció entre sorra de quars i òxid de metall
La sorra de quars també pot reaccionar amb òxids metàl·lics a temperatures altes per formar minerals metàl·lics. Per exemple, sota la condició d’afegir AL2O3, la sorra de quars pot reaccionar amb Al2O3 per formar pedres capil·lars, que són minerals a temperatures elevades.

3. Fenòmens de deshidratació i pèrdua de pes
A temperatures altes, la sorra de quars experimenta reaccions de deshidratació. Després d’una certa escalfament, la humitat a la sorra de quars s’evaporarà gradualment amb l’augment de calor i aquest fenomen s’anomena pèrdua de pes. Per tant, durant el procés d’alta temperatura, el pes de la sorra de quars disminuirà gradualment.

4 Anàlisi de composició química durant la calefacció del tub de quars
En el procés de calefacció de tubs de quars, el diòxid de silici és el component principal, i la determinació del seu contingut és de gran importància per a la qualitat i l’avaluació del rendiment dels tubs de quars. Els mètodes de mesura habituals inclouen el mètode gravimètric, el mètode de titulació i el mètode espectrofotomètric.

4.1 Mètode de pes
El mètode de pes és un mètode clàssic d’anàlisi química que determina el contingut de diòxid de silici en una mostra mesurant la seva massa. En l'anàlisi de tubs de quars escalfats, els mètodes de pes utilitzats habitualment inclouen el mètode de deshidratació d'evaporació de l'àcid clorhídric i el mètode de clorur d'amoni.

4.2 Mètode espectromètric
L’espectrofotometria és un mètode analític basat en el principi d’absorció selectiva de la llum per part de les substàncies. En l’anàlisi de tubs de quars escalfats, es pot utilitzar l’espectroscòpia d’absorció visible ultraviolada (UV VIS) per determinar el contingut de diòxid de silici.

4.3 Anàlisi del contingut d’elements de impuresa
A més del diòxid de silici, els tubs de quars de calefacció també poden contenir altres elements d’impuresa com alumini, ferro, calci, magnesi, etc. El contingut d’aquests elements d’impuresa té un impacte significatiu en el rendiment i l’aplicació de tubs de quars. Els mètodes comuns inclouen l’espectroscòpia d’absorció atòmica (AAS), l’espectrometria de masses plasmàtica acoblada inductivament (ICP-MS) i l’espectroscòpia de fluorescència de rajos X (XRF).

En resum, el quars experimenta canvis químics com la transició en fase mineral, la reacció d’oxidació, la deshidratació i la pèrdua de pes durant el procés de calefacció, que tenen un impacte significatiu en les seves propietats físiques i químiques. Analitzant el contingut de diòxid de silici i elements d’impuresa en tubs de quars escalfats, es pot entendre de forma exhaustiva la composició química i les característiques de rendiment dels tubs de quars, proporcionant un fort suport per al control de qualitat, l’optimització del rendiment i l’expansió del camp d’aplicació dels tubs de quars.